Avui ha estat dimarts 13 tant per als supersticiosos com per als més escèptics.
He agafat un tren del qual ens han fet baixar a Sant Andreu, encara sense sortir de Barcelona. Hem esperat a l’andana una pila de gent fins que n’ha passat un altre, que ja anava ple. Tots drets allà dins, i molt més tard del que haguéssim volgut que fos (no he pogut anar a classe de viola perquè he arribat a l’hora següent!) el nou tren ha arrencat.
Quan passàvem per l’estació de Montcada, tot un lateral del tren s’ha exclamat. Un individu, prop de la via, cobert amb una mena de llençol o bossa. Tot de policies preocupats.
Si ho ha fet expressament, ha estat molt encertat a l’hora d’escollir la data. Si ha estat accidentalment, sí que ha tingut mala sort. M’he trobat un conegut i hem parlat del punt exhibicionista dels suïcides, i que en aquest cas aquest ha aconseguit que tot un tren ens n’assabentéssim.
Ja me n’havia oblidat de tot, he anat a entregar el meu text per al concurs literari Gambetto d’Or o Festival dels Sentits, que enguany s’estrena. Però entregar una cosa d’aquestes característiques en dimarts 13 em produeix certa… mala espina. Alea jacta est.
Avui s’ha celebrat el Fòrum FME , un espai de trobada entre estudiants i titulats amb els departaments, institucions i empreses en les que desenvoluparan les seves activitats professionals , segons la definició oficial.
Te n’adones que t’estàs fent semi-adulta quan vas pel fòrum, passadís amunt i avall, i no penses en quants bolígrafs i/o caramels pots arreplegar sinó en quants currículums pots deixar. Alea jacta est , ara només cal que algú em contracti (per part meva seguiré enviant més currículums encara).
A part d’això, he aclarit tots els dubtes que em quedaven, o gairebé, sobre el meu futur professional, o com a mínim post-llicenciatura.
PD: Un parell de noies, entre elles la bonica Epsilon , m’han dit que hi ha un becari nou, i exòtic, a la biblioteca. Demà pujaré a estudiar amb més ganes :D
He tornat de París. No he tornat prenyada ni enamorada, però sí més contenta del que vaig marxar i de millors ànims. El viatge ha estat tot un èxit, com no podria ser d’una altra manera.
