Alguns ja ho heu llegit al blog d’en Carlos Luna. Demà de bon matí agafem un avió que ens durà a… CUBA!
Sí, us prometo que hi posaré seny. Sí, us prometo que faré bondat.
…
ENS HO PASSAREM BOMBA!!!
—
Amparanoïa – Caravane
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.
I com dos asteroides que han desviat sa ruta,
direm que ha estat fantàstic, direm que ha estat sa Lluna.
Antònia font
—
El destí, en diuen alguns,
o la casualitat,
coincidir
en l’espai i el temps.
Una col·lisió instantània,
efímera però explosiva,
un sol moment
l’infinit es pot tocar.
Avui conduïa,
música suau de fons,
els arbres del camí,
respiro relaxada.
—
(l’himne d’ahir a la nit)
Standstill – ¿Por qué me llamas a estas horas?
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.
Em sembla, com a mínim, curiós.
El primer pas és arribar a un lloc on no coneixes ningú: una assignatura d’una altra facultat, un curset, un gimnàs nou, una orquestra… no ho sé.
Allà comences a copsar l’ambient, la tendència general, i també comences a adonar-te del rol que juga cadascú en aquell lloc i el caràcter (tot i que encara d’una manera molt remota). En aquest tram de l’aventura és quan, de forma natural, comences a congeniar més amb unes determinades persones i menys amb unes altres. Alguns mesos i una mica de convivència ja marquen força qui es fa més amb qui.
Així és que un col·lectiu petit que ja comencen a congeniar força fan plans per a un dia diferent del que solen trobar-se, ja comencen a compartir les seves estones de lleure. Ja estan predisposades a passar-s’ho bé juntes, però sempre poden haver-hi sorpreses. Estar fora del context en què solen veure’s ajuda a que es coneguin millor, per força. I això de vegades fa que encara tinguin més ganes de conèixer-se. És tot un procés, i és bonic.
Ahir vaig perdre un conegut i vaig guanyar un mig-amic, amb qui crec que puc arribar a portar-me molt bé.
—
Macy Gray & Fergie – Glad you’re here
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.
SENYORA 1: Es que ahora los hombres quieren hacerlo todo. Lavan la ropa, planchan, limpian la casa, cocinan…SENYORA 2: Pero está claro que no saben.
S1: Claro, es que un hombre es un hombre, ¿cómo va a saber un hombre limpiar el suelo, o quitar el polvo?
S2: Pero ellos lo hacen. Fíjate: mi yerno hasta baña a mis nietos. Yo ya se lo digo a mi hija, que ellos no saben hacer nada, pero ella le deja hacerlo igualmente.
S1: Claro, es que un hombre es un hombre. Limpian los platos y quedan igual de sucios. No se dan cuenta de nada porque les da igual.
S2: Pero ahora quieren hacer todo.
S1: Es que un hombre es un hombre.
És clar que sí. Amb dones com vostès, lluitadores pels nostres drets, hem arribat tan endavant. Gràcies!
—
Amparanoïa – You know what I mean.
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.
Me l’ha enviat en Jordi Ventura. És senzill:
“Digues tres coses que sempre duus a la maleta quan vas de viatge i una que t’agradaria dur i que no duus mai o gairebé mai, i el perquè. Passa-ho a 4 persones.”
Doncs… aquí va. Sempre m’emporto:
- Nervis, nervis i més nervis: La idea de pujar en un avió, o de fer més de dues hores en cotxe, o en tren.. només això ja m’excita. Encara més, pensar que vaig a parar a un lloc on la gent parla un altre idioma o dialecte (encara que sigui castellà andalús), que veuré coses diferents, coneixeré gent nova, la curiositat pel lloc… tot junt em crea un nus a l’estómac gegant. Però és adrenalina, no angoixa. És molt emocionant.
- Música: Ara és el meu fidel iPod Nano Silver. Abans que fos ell, era el mp3 de 256 MB, i abans el discman, i abans el walkman… però sempre amb música de fons.
- Necesser: Imprescindible. De petita, el duia la meva mare. El més important era una caixa de Biodramina, aquelles pastilles per a no marejar-se al cotxe. A mi em feien cantar, fins que van descobrir que també n’hi havia sense cafeïna i podien viatjar tranquils ^_^’. Ara sempre duc un necesser amb crema solar (sóc tant blancaneus que fins i tot em vaig cremar a Anglaterra), desodorant, productes femenins, algun preservatiu (tot i que mai els he utilitzat de viatge), colònia, sabó i xampú en miniatura, alguna aspirina, i poc més. Ja no sóc addicta a la Biodramina, tot i que encara em marejo en tota classe de transports.
I el que m’agradaria dur i no duc mai:
- Temps suficient: Quan vam anar a Viena 6 dies, va ser genial, genial, genial. Érem una mare i una filla felices com poques coses perseguint l’estela de Mozart. Però a mi m’hagués calgut un mes sencer allà. A Chester vaig aprendre que si ja de natural xerro pels descosits, fer-ho en altres idiomes és fàcil al cap de cinc minuts d’arribar-hi. Però quedant-m’hi un parell d’anys, i no 20 dies, hagués après a xerrar pels descosits amb pulcritud i correcció.
I les nominacions: Sete, Xavi, Núria, Almudena. Us ha tocat. Tots els altres esteu convidats a fer-ho, ja sigui en el vostre blog, o en els comentaris d’aquí (Senior Citizen, va por ti).
—
The Black Eyed Peas – Gone Going
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.
