Arxius mensuals: febrer 2008

Ísland 2008

Reykjavik, que bonic! Grundarfjoður, mon amour!

Islàndia és una passada. Cap dels cinc que vam anar-hi hem aconseguit recuperar-nos encara de tanta bellesa i d’uns dies tan intensos.

Islàndia està plena de bellesa. Si poses la ment en blanc, pots arribar a tocar l’infinit.
Paisatge d'Islàndia

Vam poder compartir escenari amb uns grups genials.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Vam veure festa i silenci, companyia i solitud, natura i ciutat (bé, una ciutat força petita però és una ciutat). L’únic que puc dir és que… hi tornaria com més aviat millor!

Takk fyrir!!!!

Tots junts

Fins aviat!

Estic acabant de tancar la maleta. D’aquí a poca estona, els Appledog (en format de quintet acústic) agafem un avió que ens portarà a Islàndia.

Allà hi farem un parell de concerts.

Si no torno, o m’he mort de fred o m’hi he quedat per sempre.

Faré moltes fotos!

Encara més guais

Recordeu la família perfecta que veig a vegades al tren? Avui encara m’han semblat més genials: he descobert que el fill de 9 anys toca la trompeta!

(pobres pares i pobres veïns…)

Cuba 2008

Ho sé. El resum d’en Carlos Luna és millor que el meu. Però tot i així em ve de gust donar el meu punt de vista.

LA HABANA

És un lloc màgic. Perfecte per a perdre’s i badar entre els carrers i parlar amb la gent local.

Però seria el paradís si tinguessin amb què arreglar uns edificis que en altres temps havien estat majestuosos.

A nosaltres els seus cotxes ens semblen flipants, però en molts casos és que no poden tenir-ne un de millor.

Em va semblar al·lucinant el Callejón Hamel. Sense desmerèixer les altres parts de la ciutat.

Són molt amables de recordar-nos constantment que van fer una revolució. Els principals revolucionaris tenen el seu nom o el seu retrat en cada paret, en cada postal, en cada lloc on es pot posar una mica de propaganda. A tots els racons hi ha música, a vegades realment molt bona. Tothom és molt amable, encara que pots arribar a perdre la paciència. No sembla que tinguin mai pressa. És el clima? És el tarannà local? El fet és no perdre mai la calma.

La Habana em va encantar.

CAYO LARGO

La bellesa de les platges de sorra blanca i aigua turquesa, l’emoció d’un passeig en vaixell amb tots els amics, parar el barco i submergir-se amb ulleres de bussejar, veure iguanes passejant tranquil·les per una illa, l’olor del mar, el sol, i pensar per uns instants que la vida és perfecta… tot això no hi cap en una foto.

VARADERO

Quan te n’adones que has creuat l’oceà perquè la gent local estigui servint-te (i parlant-te en anglès!), quan tot està inclòs i l’únic objectiu és menjar i beure a rebentar, quan hi ha centenars de perfectes europeus de raça ària tancats en un complex hoteler sense sortir-ne, emborratxant-se ja al matí i fins al vespre, quan acabes de veure que a l’altre costat de l’illa hi ha constants talls de llum i escassa aigua de les aixetes, però tu estàs vivint com un rei, quan el personal de servei està tant acostumat a ser tractat amb menyspreu que et miren sorpresos si els dius “sisplau” o “gràcies”… no queda més opció que deixar de pensar.

I, el més important d’un viatge de final de carrera: disfrutar-lo i disfrutar amb els amics!

Aviat, penjaré més fotos (i amb més qualitat) al meu Flickr (al menú de la dreta està enllaçat).


Zebda – Comandante Che Guevara (la cançó més sentida del viatge, juntament amb Dos Gardenias i Chan Chan)

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Rutina

Surto al carrer,

encara és fosc,

fa fred i plou.

Al tren,

tothom fa mala cara.

Cada dia igual,

m’hagués quedat al llit

tot el matí,

sense pensar en res.

Sense pensar, per exemple,

que ja no hi ets,

ni els teus ulls blaus,

ni el teu somriure tranquil·litzador.

I que avui,

un dia més,

t’enyoraré.

NaaN i Sete


Alicia Keys – No One

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.