El meu cor batega en Linux,
és el millor de tots.
Linux m’estima, Linux m’ajuda.
En Linux hi confio,
i ell sap estar a l’altura.
Linux és un amant que dóna la talla,
un autèntic campió.
Un cop hagis estat amb Linux,
ja no en voldràs cap altre.
El meu cor batega en Linux.
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.
Demà comencen els exàmens parcials del segon semestre. En dies com avui, estic d’un humor estrany. Com si el món s’hagués d’acabar un instant qualsevol.
Aquesta nit he somiat amb gats molt petits, negres, desnodrits. Quan m’he llevat ho he consultat al llibre de somnis: seré víctima de traïcions, calúmnies o maldats per part d’una dona o una força femenina.
En el meu estat d’ànim de “s’acaba el món, aprofita cada oportunitat”, he decidit que si demà agafo el mateix tren que el guapo, en el mateix vagó, i m’assec a prop seu, li diré alguna cosa.
—
Iron & Wine – Naked as we came
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.
Néixer escoltant la teva mama, que toca el piano.
Començar coral i pre-solfeig als 4 anys.
Començar solfeig i pre-instrument als 6.
Començar violí als 7.
Entre els 14 i els 20, fer alguna incursió en el piano i el cant clàssic.
Tocar en diferents orquestres, grups de cambra, cantar en corals, i fins i tot en grups de música moderna.
Fins i tot, fer xivarri amb una guitarra elèctrica en la intimitat.
En definitiva, intentar formar-se com a músic el màxim possible, dintre de saber que no vols ser més que amateur. I per què ha servit?
PERQUÈ UN IMPRESENTABLE PENGI UN COMENTARI AL MEU BONIC VÍDEO DE HINDEMITH, AL YOUTUBE, NOMÉS PER A DIR-ME ”good legs & tits, can’t see the ass”.
Anna Sáez de Tejada, viola
Josep Maria Roger (professor), piano
Dimarts 4-III-2008, sala d’actes del Conservatori Josep Maria Ruera de Granollers.
Just abans de l’obra, la meva professora, que es diu Montse Vallvè, va fer una explicació per tal d’entendre-la millor: quan va morir el rei George V d’Anglaterra, Hindemith va rebre l’encàrrec d’escriure urgentment una obra per a ser interpretada durant el funeral, i va escriure Trauermusik al tren, el mateix dia. Cal pensar que és segle XX i per tant no és tant “fàcil d’escoltar” com seria un Mozart o un Vivaldi o mil coses més.
Estic força orgullosa de com va quedar, però sens dubte accepto qualsevol mena de crítica a la interpretació o al que sigui.
Divendres, per primer cop en molts anys (potser 10 o més), vaig menjar ceba.
Sí, molt bé. Des d’aleshores he menjat una pila de plats fets a partir de sofregit, però sempre ho he evitat al màxim, i n’he estat reticent, i he menjat el plat resant per no trobar-me la tragèdia visible.
Però divendres va ser del tot conscientment. Sabia que hi era, que estava crua i en talls gegants. I me la vaig menjar.
. . .
I encara estic viva, per impossible que sembli.
—
(Per a celebrar tan extraordinari succés, avui una cosa original)
¿Dónde vas con mantón de manila? de la sarsuela La Verbena de la Paloma, de Tomás Bretón
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.
