Arxius mensuals: agost 2009

El dia del blog

Doncs això. L’amic Héctor m’avisa que avui és el blog day. I el que ens correspon als amos i mestresses de blogs fer avui és recomanar-ne 5. I jo… tinc unes recomanacions del tot previsibles. No se surten gens d’aquesta petita endogàmia que entre uns quants s’ha acabat muntant… Aquí estan:

  • Pseudolog: El blog d’en Carlos Luna. Aquell que em va obrir les portes a col·laborar a Sospechosos Habituales i, per tant, el culpable de la meva incursió en aquest micro-món internàutic. Blog sobre ciència, tecnologia, frikisme, llibres, viatges, castells… i qualsevol cosa que se’ns pugui ocórrer.
  • El Macasar: Qui deia que internet només era per als jovenets? Senior Citizen ens parla de poesia, llibres, vivències i records, i el món que l’envolta. La vida des del punt de vista d’una senyora d’edat ja-no-adolescent.
  • Xiuxiueig: No només és dolça i encantadora i toca el cello, la senyoreta Núria Appledog també escriu, especialment sobre llibres, teatre, pel·lícules i música.
  • Canya Taronja: L’Enric Montsant ens explica tota mena de curiositats i aventures viscudes, tecnicismes i històries, sobre l’instrument que ja fa 25 anys que fa sonar: la gralla.
  • El weblog d’en Miquel: Aquest professor i director de màster de la UPC ens parla de les voltes que ha fet per diversos llocs. Realment fa venir ganes de fer les maletes!
  • Hein?: Es pot ser enginyer (estudiant de postgrau), altament friki, sorprenentment políglota, divertit i irònic, i mexicà? Almenys l’Héctor ho és.
  • Sólo otro blog infame: Dels pocs “grans” que recomano. Completament consolidat i popular a la blogosfera. Però mai deixa de sorprendre’m com existeix algú que es preocupa o es fixa en el mateix tipus de xorrades que jo, i fins i tot gosa escriure-les en públic!
  • Tat TvaM aSi: En Víctor, estudiant de matemàtiques i clarinetista, ens regala els seus poemes. Molt bonics. Suggeriment: recitar-los amb accent de Jaén ;).
  • Psicofonías: Ha arribat a escriure textos gloriosos, per exemple aquest, que han fet la volta fins i tot de bústia en bústia de correu electrònic, i d’altres de ben densos com aquest altre, però sense perdre mai el sentit de l’humor. L’Allan Psicobyte ara mateix prefereix viure el món real molt més que escriure per internet, i el blog se’n ressent omplint-se de comentaristes hoygan. Però val MOLT la pena endinsar-se en els arxius i llegir hores i hores…
  • Sense Sostre: Aquesta és una mesura de pressió perquè el meu senyor pare segueixi l’obra que va començar: una marioneta a escala real (o gairebé) i completament mòbil i articulada d’un indigent, observador de carrers, i crític de la realitat. I, paral·lelament, el blog que n’explica el procés de construcció. Vicenç, no ho deixis a mitges, has de menjar-te el món amb el teu espectacle!
  • AFEGIT D’ÚLTIMA HORA! Conversaciones ajenas: Me l’havia descuidat! A qui no li agrada tafanenjar les converses que sentim quan anem pel carrer o fem un cafè? Aquí, recollides totes. Es recomana saber una mica de vocabulari mexicà jejeje.

D’acord, són més de cinc, però jo crec que valen la pena.

I, sense ser un blog, recomano que us passegeu pel MySpace del meu senyor promès, que fa una música molt bonica i busca la manera d’arribar a uns quants oients més enllà de les parets d’una casa o d’un local d’assaig.

FELIÇ BLOG DAY!


The Beatles – With a little help from my friends

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Dimecres plujós d’agost

En Jofre i l’Anna hem fet una casa de Lego.

Jofre i Anna

Les altres fotos del dia, com sempre, al Flickr.


Anímic – 1, 2 i 3

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

El senyor Tassa

No vaig saber entendre res, aleshores! L’hauria hagut de jutjar pels actes i no per les paraules. Em perfumava i m’il·luminava. No hauria hagut de fugir mai, jo!. Hauria hagut d’endevinar la tendresa darrere les seves pobres astúcies.
EL PETIT PEÍNCEP
Antoine de Saint-Exupéry.


El senyor Tassa em diu bon dia. El tè ja no és tan amarg.

El senyor Tassa em recorda que l’essencial és invisible als ulls.

Senyor Tassa


Billie the Vision and the Dancers – Ask for more

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

El botó de l’home mort: el desenllaç

Benvolguda Sra. Sáez de Tejada,

En resposta a la seva consulta li volem informar que l’”home mort” és un dispositiu de seguretat que porten tots els vehicles ferroviaris i la seva funció és assegurar que el conductor es troba en les condicions òptimes per conduir. En el cas del tramvia està situat al costat esquerre dels comandaments de conducció, és de color groc i s’ha d’accionar contínuament. En cas que aquest dispositiu no s’accionés, s’entendria que el conductor pot estar patint alguna indisposició i per seguretat de tot el passatge s’activa automàticament la frenada d’urgència.

El botó que vostè comenta es troba al quadre de comandaments i serveix per aïllar “l’home mort” en cas d’avaria. Per això està precintat i només es pot fer servir en cas d’urgència.

Agraïm la seva predisposició per utilitzar el nostre servei i restem a la seva disposició per qualsevol altre consulta.

Atentament

OFICINA INFORMACIÓ al CIUTADÀ

(I jo que pensava que la palanca groga era l’accelerador…)

El botó de l’home mort

Anava en tramvia cap a la feina, maleïnt la calor barcelonina (per terres asturianes maleïa el fred i la humitat; tot és queixar-se). Els tramvies actuals de Barcelona tenen un vidre transparent que separa el conductor dels passatgers, de manera que tots podem veure els comandaments, la via, les pantalles… en definitiva, tot el que el conductor fa i toca i tot el que té al seu abast.

A la banda de l’esquerra, en un lloc menys immediat que els obrir portes i similars, hi ha un quadre de comandaments força peculiars. No semblen, ni per la forma ni pel lloc on estan posats, pensats per a tocar-se gaire sovint. No obstant, la majoria d’ells parlen de coses força trivials, com fil musical (algú ha sentit mai música en un tram?).

Però n’hi ha un, un d’inquietant. Un botó amb un cartellet home mort. Així, sense eufemismes, home mort.

M’imagino el conductor quan un suïcida es llença a la via de cop (si és que el trambaix va prou ràpid com per matar algú, cosa que personalment dubto), o quan un passatger té un infart i s’hi queda. El conductor del tram no truca una ambulància, no utilitza la ràdio per dir-ho a la central, no. Només cal apretar el botó de l’home mort. Senzill, discret i elegant, sense esforços ni preocupacions. Ja s’envia sola una senyal perquè envïin un metge que certifiqui, un jutge que ordeni l’aixecament, uns bombers per si el cos està atrapat sota el tram entre les rodes, una ambulància per si encara es pogués reanimar… vaja, a la central ja saben perfectament el que ha passat, i ho gestionen correctament, i el conductor no s’ha ni de moure de la cabina.

La veritat, em sembla força absurd.

PD: Algú que passa per aquí té idea de quin és el propòsit real del botó de l’home mort? Ens hauríem de posar absurd-histèrico-radicals i reclamar que els tramvies tinguin el botó de la dona morta?


Iron and Wine – Naked as we came

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.