Baixava la Emi (també coneguda com la Mama) al carrer quan va veure una gata adormida amb el seu petit. No va voler molestar-la; ja sabem que les gates poden ser molt esquerpes si els emprenyen els fills.
Una estona més tard, la gata seguia dormint. El cadellet intentava mamar però no se’n sortia. En efecte, s’havia quedat orfe.
Així doncs, la Emi s’ha saltat el seu principi màxim de no tenir animals a casa que no càpiguen en una gàbia o peixera, i ha adoptat un gatet preciós, a mitges amb la Iaia Cecília. Evidentment, el primer que van fer va ser dur-lo al veterinari, que el va desparasitar i ens va dir que era un mascle d’un mes i mig. Encara no està clar qui en serà l’amo de debò, però em sembla que optaran per una cosa tipus custòdia compartida, i durant l’horari laboral s’estarà amb la Iaia. Ves per on, potser aconsegueixen ensinistrar-lo perquè pugi i baixi sol les escales o agafi l’ascensor, jejeje. La Iaia té una gossa, la Nina, però de moment sembla que es porten molt bé, contradient el tòpic.
La tria del nom és una qüestió incerta, encara. Per haver estat trobat el dia de la Mercè, semblava que s’havia de dir Marcelí. Però tampoc n’és el masculí exacte… Llavors es va començar a especular amb noms com Miquel o Ramon. No sé com un Miquel o un Ramon es poden prendre que es posi el seu nom a una bèstia. En Vicenç, mirant-lo, va dir “mira’l, que panxo està aquí”. Panxo sembla un nom perfecte per a ell.
Aquí el tenim. Benvingut a la família, Panxo!
Com sempre, més fotos al Flickr.
—
u_mä – Miau
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.
