Tant si has fet els panellets a casa, o si els compres de pastisseria, si prefereixes les castanyes o els moniatos, fins i tot si llegeixes aquesta pàgina des de fora de Catalunya i no has tastat mai els panellets (en aquest cas, et recomano que en preparis una bona plata de seguida), només vull dir-te una cosa (potser un tant moral·lista):
Les bruixes i els fantasmes, el truco o trato, les carabasses somrients… que se’ls confitin els anglosaxons! Aquí ja en teníem una, de festa.
Ja ho he dit.
Observacions:
1. És una bona idea dedicar un dia l’any a recordar i enyorar aquells que ens han deixat, però jo miro de fer-ho cada dia. Fa un any o dos vam anar al cementiri de Montjuïc a posar flors a la besàvia, i estava PLE com la platja a l’estiu. Quants d’aquests fervorosos familiars pensen gaire sovint en aquells a qui visitaven? Potser més del que em penso, però deixo la pregunta a l’aire.
2. També opino que per més que sigui bonic i normal recordar els difunts, en fem tots plegats un gra massa pel que fa a idolatria de les restes físiques, quan al cap i a la fi el que la persona ha significat va molt més enllà del que pugui quedar tancat en un nínxol…
3. Per comprar 50 o 100 grams de pinyons gairebé s’ha de demanar una hipoteca, i probablement els pagesos en veuen quatre xavos.
4. Adoro el folclore, especialment quan va associat a dolços. Mmmmmmmmmm!
