No pesava menys de 60 des dels 10 anys. Fa un any i mig en pesava 82. Per fora sembla una gran millora… però anant a buscar el resultat d’una revisió, tinc EL COLESTEROL AL LÍMIT del que és bo. A sant de què, ara??? I què carai menjo, ara?
—
El Guisante Mágico – Beautiful
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.
Vaig fer el bon propòsit de fer una petita ressenya de cada llibre que llegís, com es fa en diversos blogs. No sé si una ressenya o una opinió sense res més…
Sándor Márai, escriptor hongarès d’aquest passat segle que jo no coneixia fins ara, m’ha impressionat. La novel·la explica un triangle amorós tres vegades, en tres parts: cada cop la narració va a càrrec d’una de les tres persones implicades.
Vaig llegir-ne la primera part, la història explicada per la dona, l’esposa. Jo no m’havia molestat a saber res de l’autor del llibre, i durant tota aquesta part vaig estar del tot convençuda que per força havia de ser una dona. La trama es presenta amb una sensibilitat increïble, els fets s’expliquen de forma totalment clara i realista, cosa difícil tenint en compte que no són fets sinó sentiments i vivències subjectives el que s’explica majoritàriament. Aconsegueix fer posar el lector cada cop més a la pell de la protagonista, creant una identificació, una empatia, que fa acabar tant boig com el personatge mateix.
Vaig començar la segona part, la que es narra des del punt de vista de l’home, l’espòs. No obstant, el llibre és massa bo, Sándor Márai és massa bo explicant el patiment per culpa de l’amor, i només un terç de llibre ja m’havia deixat prou tocada.
Així doncs, la meva primera ressenya és sobre un llibre que he deixat a mitges per ser massa bo… a l’espera de tornar-me prou forta com per tornar-lo a obrir sense que faci trontollar tot el meu interior.
