La dolça Eva, tan imperfecta com tots els humans, no se’n va poder estar de menjar allò que tenia tan a mà, tot i saber que no podia.
Tot seguit, aquell que ens estima més que ningú, el Totpoderós, l’Innomenable, li digué emprenyat (com tot humà, també tenia atacs de mal geni de vegades; segur que no pensava massa el que deia):
“Mira què has fet. Has condemnat l’espècie per sempre més. D’ara endavant, totes les dones les passaran putes un cop al mes, carregant totes la teva culpa. Eternament.”
Que algú m’extirpi els ovaris…
5 comentaris
Uy, te entiendo y te acompaño en tu dolor :(
¿un tecito?
Pensa en positiu, ets jove, ets dona, segurament fèrtil i que no estàs prenyada. Això ja és molt. Arribarà el dia en que canviaràs aquests mals “passatgers” per d’altres com fogots, engreixar-te sense solta ni volta, canvi brusc d’ànims i algunes arrugues ja no “passatgeres” sinó perpètues. Vet-ho aquí el què són les coses de la vida! I què hi vols fer-hi? Però sigues positiva que la vida és genial! I de cada etapa cal buscar la part més bona i ser sempre positiva!
PN: A mi els ovaris em fan fer un molt bon favor, i par-lo en passat perquè ja s’han jubilat.
La mama!!!
Però tu tens unes arrugues precioses. Jo estic segura que ningú diria d’entrada l’edat que tens, sinó molta menys!
Sobre els fogots… et compadeixo ^_^
Però pensa en positiu, ara ja no estàs pendent cada mes de dolor, molèsties, desànim màxim i tota aquesta mena d’inconveniències! I de seguir complint les teves obligacions diàries fent bona cara perquè ningú se n’adoni!
Lo de no estar prenyada em sembla la part més important, sens dubte :)
Emi tiene más razón que un santo…. que un santo que tenga razón, claro.
Pero también NaaN, que todavía me estoy acordando del tío Paco, aunque está ya bien lejos.
¡Hola!
Feia temps que no em pasaba a ferte la visita ;)
Es cert que es un període dificil pero… que li anem a fer no?
De totes formes tindràs algú que et mima.
¡Pasa-ho be!
Un beset =)