Tornar a casa ahir a la nit, una odissea. Patir per tothom que ha anat a la seva feina en moto (i no miro a ningú, ehem) o que està penjat sense tren per tornar o amb l’autopista tallada. Veure la ciutat completament col.lapsada, les rondes, tot. Les constants trucades telefòniques amb uns i altres per anar dient “estic bé, a veure si passa algun tren”. El fred. El caos.
I, tot i així, que bonica que és la neu!.
3 comentaris
No veo a nadie sentado en esos bancos. ¿”Ondestarán”?
Jugar amb la neu al patí de la FME… no té preu.
Va ser impressionant…
Fins aviat!
Jajaja con el frío que hacía… ¡y a ratos había gente jugando en la nieve!
Epsilon, certament som afortunades i afortunats, tenim un dels patis més bonics que es puguin imaginar (avantatges d’estar en una facultat tan petita que més aviat sembla una escola pimària de barri).