L’inevitable passa a tothom. La setmana passada el Dax es va posar molt malalt i, al final, quan ja no s’hi podia fer res, el van haver de sacrificar.
-
Traducció
-
Últims comentaris
-
Arxius
Entrades etiquetades estic trista
Vespres i nits
22-2-2010
De discos, de Darwin, de Wikipedia, dels límits de la moral i l’ètica al segle XXI, de Coca-cola, d’escoltar la ràdio, de videojocs, de seure en silenci l’un al costat de l’altre, de melodies i reverbs, d’amor i de desitjos, de desavinences i reconciliacions, de tendresa i de complicitat quotidiana. I, de sobte, una abducció [...]
A tu, cinc anys després
8-12-2009
Ha fet cinc anys que ens vares deixar. De vegades no ens n’adonem, de com passa el temps de ràpid! I, al cap i a la fi, al cap de cinc anys no puc fer sinó lamentar-me de no haver nascut abans. Molts anys abans. Els justos com per poder parlar en una remota igualtat [...]
De dos en dos
25-6-2009
Primer, una mica de context. El meu avi (de nom minimalista Vicente Sáez de Tejada Romero) era el que es coneix vulgarment com un “calçasses”, un home governat per la seva dona. Per tant, la família estiuejava a Astúries, al poble de la meva àvia, i no a Granada, ciutat natal del meu avi, i [...]
L’àngel adormit
22-6-2009
L’àngel adormit ja no patirà més. Ho ha donat tot pels altres sense conèixer l’egoisme, i ara li diem adéu i li donem les gràcies. L’àngel adormit ha deixat de respirar. Descansa plàcidament. Un dels nostres últims diàlegs: ABUELINA: Nacer en Asturias y morir en Catalunya es de lo más grande… para mi funeral quiero [...]
